Roger i Wendy inicien la guàrdia amb un seixanta, el codi que alerta d’un assassinat, però aquest cas no serà gens corrent. L’homicidi sels porta a descobrir una cambra secreta d’on ha desaparegut una joia, el robatori de la qual no vol denunciar ningú.Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haurà d’enfrontar-se, ella sola, amb assassins perillosos; haurà de córrer, lluitar i fer ús de la pistola; coneixerà el fons del mar, saltarà abismes paorosos i veurà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy apredrà a volar.
(Text de contraportada)
Andreu Martín i Farrero (Barcelona, 9 de maig de 1949). Aficionat a la literatura d'aventures i al còmic, durant el batxillerat va començar a escriure guions de còmics, activitat que constituiria la seva principal font d'ingressos durant més de deu anys. També sent interès pel teatre. El 1965 es posa a estudiar Psicologia a Barcelona i es gradua el 1971. Tot i que no va arribar a exercir, la seva obra demostra (en la construcció dels personatges i dels arguments) un profund coneixement del món de la bogeria i l'obsessió. Després de fer el servei militar a Eivissa, va treballar com a guionista de còmics per a l'Editorial Bruguera fins el 1979. Escrivia historietes per a Gran Pulgarcito, Mortadelo, Sacarino, Trinca, Cavall Fort, Zona 84, Rumbo Sur, El Víbora, etc. La seua col·laboració més recordada per l'Editorial Bruguera van ser els guions per a la sèrie detectivesca de Raf, Sir Tim O'Theo. El 1975 treballa com a delegat general per a les edicions de Grijalbo Mondadori Junior, amb qui tradueix del francès els còmics de Jean-Michel Charlier. Després comença a col·laborar amb revistes catalanes, espanyoles i franceses com ara Destino, Cambio 16, Tiempo, Gimlet, Comix Internacional, Metropol, Penthouse, El Jueves, Totem o Cimoc. El 1977 funda amb uns amics la revista de còmics Troya-Trocha, amb la qual crea, al costat de la seva ex esposa, la il·lustradora argentina Mariel Soria, el popular personaje de l'inspector Sam Ballunga. El 1979 s'editen les seves dues primeres novel·les (Aprende y calla i El señor Capone no está en casa), escrites bastants anys enrere. Les dues novel·les següents es publiquen també a Sedmay, amb prou feines un any més tard: A la vejez, navajazos i Prótesis (premi Círculo del Crimen de l'editorial i traslladada a la gran pantalla per Vicente Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja l'any 1983). Des d'aleshores publica amb assiduïtat novel·les policíaques i literatura juvenil, de vegades en companyia de Jaume Ribera, amb qui va crear el famós personatge juvenil d'en Flanagan, un jove que resol encàrrecs detectivescos dels companys de classe i amb qui ha conquerit el Premio Nacional de literatura infantil y juvenil. Aquest personatge compta amb una llarga trajectòria des de la primera obra, No demanis llobarro fora de temporada. Com a guionista de cinema ha escrit Estoy en crisis (1982) i El Caballero del Dragón (1982), per al director Fernando Colomo. També és seva Barcelona Connection (1987) per a Miquel Iglesias Bonns, i que acabaria transformant en una de les seves novel·les de més èxit. El 1990 va debutar com a director amb la peça Sauna, basada en una novel·la homònima de Maria Jaén. A finals dels vuitanta va signar els guions televisius de Pájaro en una tormenta (adaptació de la novel·la d'Isaac Montero, emesa per TVE el 1987) i de Crònica negra (sèrie de tretze capítols basada en relats propis i emesa per TV3 de 1988 a 1989). Per a TV3 escriuria més endavant, amb col·laboració amb altres autors, Unes vacances tranquil·les (emès el 1990) i les sèries Estació d'enllaç (140 episodis emesos de 1995 a 1997) i Laberint d'ombres (més de 300 capítols de mitja hora emesos entre 1998 i 2000). Els seus inicis en la novel·la juvenil són al costat de Juan José Sarto, en una sèrie de rerefons ecologista: La Naturaleza en peligro (Salvemos la Antártida, S.O.S., Canguros, Infierno Forestal i Operación 20 Tigres). Després, amb Jaume Ribera, comencen la saga del detectiu adolescent Flanagan. La sèrie Flanagan, d'enorme èxit en diversos idiomes, consta de deu novel·les publicades i ha aconseguit alguns premis: Columna Jove (1994) per Flanagan de luxe i premi de la Crítica Serra d'Or (1997) per Flanagan Blues Band. Dins la sèrie Flanagan, destaca també El diari vermell d'en Flanagan (escrita amb Jaume Ribera) en què el personatge del jove detectiu descobreix la sexualitat al costat de la Carlota (el personatge creat per Gemma Lienas), que explica la seva versió dels fets a El diari vermell de la Carlota. En solitari també ha publicat literatura juvenil: Pulpos en un garaje, Cero a la izquierda, El amigo Malaspina, El viejo que jugaba a matar indios o les sèries dels personatges Tres Catorze i Gregorio Miedo. La novel·la Mentiras de verdad (1990), possiblement autobiogràfica, també pertany al gènere i li permet fer una incursió en el western, la novel·la d'humor o la novel·la històrica. Les seves novel·les per a adults més recents són: Espera, ponte así (2001), de gènere eròtic i guardonat amb el premi "La sonrisa vertical"; Bellíssimes persones (2000) i les memòries fictícies de Corpus delicti (2002), que recreen històries criminals extretes de la realitat; Jutge i part (2002) narra la mateixa història des de quatre punts de vista i, per acabar, Cop a la Virreina (2004), escrita amb Carles Quílez, una novel·la on predomina l'acció. És destacable la col·lecció d'Assassinats en clau de jazz, en la qual una intrèpida banda de jazz viu una sèrie d'aventures sempre acompanyada de la música de Dani Nel·lo que s'inclou amb un CD. No obstant, una de les obres d'Andreu Martín que més bones crítiques ha recollit ha estat Barcelona Tràgica, publicada en català per Ara Llibres, narra els fets de la setmana tràgica de Barcelona. La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, francès, italià, lituà, holandès, basc i bable.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Mart%C3%ADn_i_Farrero
Fa mitja hora que el cotxe Z número 304 ha sortit de la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi i recorre els carrers de la part alta de la ciutat.
Avui és dissabte. El sergent en cap de torn, durant el brífing, els ha donat els números d’unes quantes matrícules de cotxes robats i els ha dit que controlin l’entrada i sotida de discoteques on se sap que hi ha camells i ha afegit que vagin amb molt de compte, que fa molta calor i que la calor és un irritant de les hormones del jovent.
Condueix el Roger Dueso. Té els ulls rodons i prominents, com de granota, i la boca gruixuda i corbada cap avall, amb expressió de mala llet. La cara carnosa i tova. Potser sí que s’assembla una mica a una granota o gripau. Va molt seriós, cellajunt, absent. Es pren molt a la valenta això de ser policia. Potser perquè pensa que, amb aquesta cara que té, si no es manifestés sever i intransigent, acabaria sent la riota de tothom.
(...)
Fa mitja hora que el cotxe Z número 304 ha sortit de la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi i recorre els carrers de la part alta de la ciutat.Avui és dissabte. El sergent en cap de torn, durant el brífing, els ha donat els números d’unes quantes matrícules de cotxes robats i els ha dit que controlin l’entrada i sotida de discoteques on se sap que hi ha camells i ha afegit que vagin amb molt de compte, que fa molta calor i que la calor és un irritant de les hormones del jovent.
Condueix el Roger Dueso. Té els ulls rodons i prominents, com de granota, i la boca gruixuda i corbada cap avall, amb expressió de mala llet. La cara carnosa i tova. Potser sí que s’assembla una mica a una granota o gripau. Va molt seriós, cellajunt, absent. Es pren molt a la valenta això de ser policia. Potser perquè pensa que, amb aquesta cara que té, si no es manifestés sever i intransigent, acabaria sent la riota de tothom.
(...)
