La protagonista de setze anys, Katniss Everdeen, viu en un món post-apocalíptic on un govern poderós anomenat el Capitoli s'ha fet amb el poder després de diversos desastres devastadors. En el llibre, "els Jocs de fam" són un esdeveniment anual televisat al Capitoli, el qual selecciona a l'atzar un nen i una nena de cada un dels dotze districtes, que després s'enfronten els uns contra els altres en un joc de supervivència i obligats a matar-se fins que només en queda un per recordar els dies foscos en que el 13è districte es va revoltar.Un llibre amb el qual és impossible quedar-se indiferent, i el primer d’una trilogia.
Des del 1991, Suzanne Collins s’ha dedicat a la televisió escrivint per a nens i joves. Ha estat guionista de diversos programes de la cadena Nickelodeon , incloen-t’hi “Clarissa Explains It All” , de molt èxit i nominada a l’Emmy, i “The Mistery Files of Shelby Woo”. Per a un públic de menys edat, ha escrit uns quants episodis de “Little Bear” i “Oswald”, produccions igualment nominades a l’Emmy.Per a la primera novel·la es va inspirar en “Alícia al país de les meravelles” transportan-la a entorns urbans. A Nova York és més probable caure en un cau humà que en un de conills, i no hi trobaràs pas gent prenent el te. Què hi pots trobar? Aquesta pregunta va donar lloc a la primera sèrie juvenil que va escriure. Tot i que la seva consagració literària s’ha dut a terme amb “Els Jocs de la Fam”.
Quan em desperto, l’altre costat del llit és fred. Estiro els dits tot buscant l’escalfor de la Prim, però només trobo el bast teixit del matalàs. Deu haver tingut malsons i per això ha pujat cap al llit de la mare. Sí, és el que ha fet. Avui és el dia de la Sega.M’incorporo i em repenjo sobre un colze. Hi ha prou llum al dormitori per veure-les. La meva germana petita, la Prim, arraulida de costat sota la protecció del cos de la mare, galta contra galta. Mentre dorm, la mare sembla més jove, un pèl gastada però ni de bon tros feta malbé. La cara de la Prim és tan fresca com una gota d’aigua, tan amorosa com la rosada que li va donar el nom. La mare també era molt guapa. Això és el que m’han dit.
Ajagut entre els genolls de la Prim, vigilant-la, hi ha el gat més lleig del món. Té el nas aixafat, li falta la meitat d’una orella, i té uns ulls color de carabassa podrida. La Prim el va batejar amb el nom de Ranuncle, perquè assegurava que el color groc fangós del seu pelatge no tenia res a envejar al de la flor brillant. El gat m’odia. O, com a mínim, no es refia de mi. Tot i que va passar fa un munt d’anys, em penso que encara recorda que el vaig intentar ofegar en un cossi el dia en què la Prim el va portar a casa (...)
Vegeu un resum de la pel·lícula basada en el llibre i estrenada l'any 2012:
