Viatge a Itaca, canço de Lluís Llach sobre el poema de Kavafis

Aquest és el poema més conegut i celebrat de Kavafis, ens exposa un retorn, un viatge basat en una lliure interpretació del que Homer canta a l'Odissea sobre el retorn d'Odisseu des de Troia cap a Ítaca, la seva illa, Odisseu al poema homèric demora deu anys el seu retorn i en el transcurs d'aquest li van passant diverses peripècies i ha d'emprendre aventures i evitar obstacles, com sol passar en aquests poemas en què la seva sort està fortament influïda per decisions dels déus. Ara,en l'Odissea, quan ell arriba a Ítaca i es retroba amb Penélope l'informa que ha d'emprendre un nou viatge. Al poema de Kavafis Ítaca més que un veritable objectiu és un referent i l'important és el viatge en si mateix, que vindria a ser la vida; i que com tal cal enriquir-la al màxim des d'un punt de vista material, intel ·lectual i existencial, també assenyala, d'altra banda, que aquests monstres que Odisseu troba en el seu retorn són una il ·lusió, creacions de la ment del viatger, obsessions, temors o limitacions; el mateix val per als déus. I ens diu que al final, Ítaca és l'objectiu llunyà al qual convé demorar a arribar, en una demora plena de sentit i experiències, fet que farà que quan tornis realment no et sorprenguis ni et desil·lusionis. Ítaca et va donar el viatge però ja no té res més que donar-te, però el viatger sabrà acceptar aquesta realitat.

Konstantinos Pétrou Kavafis, Kavafis, va néixer a Alexandria, Egipte, on el seu pare era un ric comerciant. Després de la seva mort en 1870 la família va haver d'emigrar a Liverpool. Va tornar a Alexandria l'any 1882.
Amb el començament d'uns disturbis el 1885 la família va haver de mudar-se de nou, aquesta vegada a Istanbul. Quan Kavafis va tornar a Alexandria ho faria per a quedar-s'hi la resta de la seva vida. Al principi va treballar com periodista, i després en el Ministeri Egipci d'Obres Públiques, durant trenta anys. Entre 1891 i 1904 va publicar la seva poesia, amb poc èxit.
Després de la seva mort, la reputació de Kavafis va augmentar, passant a ser considerat un dels millors poetes grecs moderns.

Itaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.