L’obra de Laura Gallego ha estat traduïda a més de quinze idiomes i l’any 2011 guanyà el prestigiós guardó del Cervantes Chico.
El vent fuetejava sense pietat les branques dels arbres, i el seu terrible bram embolcallava implacablement la granja, que suportava els embats amb heroisme, i només ocasionalment deixava anar algun cruixit, en les envestides més fortes. El cel era completament serè, però no hi havia lluna, i això feia que la nit fos especialment fosca.
Els habitants de la casa dormien tranquils. Hi havia hagut altres nits com aquella a la seva inhòspita terra, i sabien que la teulada no els cauria al damunt. Això no obstant, els animals estaven inquiets. L’instint els deia que aquella no era una nit com les altres.
Tenien raó.
De sobte, just quan les parets de la casa tornaven a gemegar queixant-se de la força del vent, un crit va esquinçar els sons de la nit.
I aviat tota la granja va estar desperta, i al cap d’un moment un vailet sortia disparat cap al poble, amb una missió molt concreta: el seu germà estava a punt de néixer, i calia avisar la llevadora com més aviat millor (...)