Com poden, travessen els Pirineus i són acollides per una família francesa que les ajuda a sobreviure. Però el seu futur no és a França, un país que aviat també entrarà en guerra, una altra guerra igual de cruenta i salvatge, sinó molt més lluny, a un país del que gairebé ni a sentit a parlar mai: Xile.
Les mateixes estrelles és una història de sobrevivència, de lluita, de guerra, però també d'esperança i d'amor.
Les mateixes estrelles és un llibre de la col·lecció Lectura fàcil, la qual cosa vol dir que és escrit amb frases curtes i senzilles, amb il·lustracions i lletra gran, de tal manera que qui tingui poc coneixement del català o poca comprensió lectora, el pot llegir perfectament bé.
Per aquest motiu, aquest llibre té doble mèrit: perquè està escrit de forma senzilla, la qual cosa vol dir que l'escriptor ha de tenir un coneixement extraordinari de la llengua i del seu ús, i
Núria Martí Constans (Calella, 7 de juliol de 1966) és una escriptora que viu a Girona. És llicenciada en Filologia Catalana i treballa al Consorci per a la Normalització Lingüística. S'ha dedicat a l’ensenyament des de l’any 1992, i fa classes per a adults.
Va ser finalista del premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2007 amb la seva primera novel·la Hores prohibides (publicada per Amsterdam-Ara Llibres el 2009). Després va quedar finalista del Premi Vet Aquí Un Gat de conte infantil amb el relat La mosca de Camós, publicat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac l’abril de 2009, i va guanyar el premi Sant Jordi de narrativa de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb el recull de relats Naturalesa humana. També va quedar finalista del premi Tinet, dels premis Ciutat de Tarragona. La primavera de 2009 va guanyar el 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil convocat per CCOO amb Les mateixes estrelles, publicat l'abril de 2010. El març de 2011 publica la seva segona novel·la de Lectura Fàcil Trampa de foc a l'editorial La mar de fàcil i el recull de contes curts Naturalesa humana a CGG Edicions.
Col·labora també a la Revista de Girona, a la revista Es Còdol de Calella de Palafrugell i fa de jurat als Premis Literaris dels Amics de la Unesco de Girona i als Premis de Narrativa Sant Narcís de la mateixa ciutat.
1. CAMÍ DE FRANÇA
Eren els últims dies de la guerra
i a Figueres, al nord de Catalunya,
les bombes queien una rere l’altra
amb un soroll eixordador.
Les cases s’ensorraven
i els homes i les dones corrien esverats pels carrers,
amb molta por i moltes llàgrimes.
Hi havia flames i fum pertot arreu.
perquè casa seva només era un munt de runa.
Ja no tenien família.
El pare de la Miranda s’havia mort feia dies
en una batalla ferotge prop del riu Ebre.
I els avis havien quedat enterrats
sota les parets de la casa que s’havia enfonsat.
estaven molt espantades.
Assegudes a terra, sota una taula,
s’abraçaven fort, tancaven els ulls i tremolaven.
Només volien fugir.
