De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.
—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.
Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va satisfer. «Si estava ensinistrat, per què el tenien lligat?». Vaig preguntar a parents i mestres i va passar molt i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta convincent: «L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit».
Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca. Segur que l’animal va tibar i tibar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè aquella estaca era més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat i l’endemà següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el record de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qüestionar-se aquell record i mai més va tornar a posar a prova la seva força.
Sovint a les persones ens passa el mateix. Vivim encadenats a estaques que ens treuen llibertat. Pensem que «no podem» fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia, fa molt de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors ens vam gravar a la memòria aquest missatge: «no puc i no podré mai». Aquesta creença autoimposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts i estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de provar d’alliberar-nos.
(L’elefant encadenat segons Jorge Bucay)
Jorge Bucay (Buenos Aires, 1949) és metge i psicoterapeuta gestàltic que escriu contes, traslladant als llibres seva experiència terapèutica, mantenint com a clau un gran sentit de l'humor. Les seves narracions li permeten als seus pacients entendre millor els seus problemes, sense escatimar recursos simbòlics a l'hora d'il·lustrar conceptes. És autor de diverses obres que han aconseguit un èxit sorprenent en tota Llatinoamèrica d'entre les quals destaca Déjame que t'expliqui, que ha arribat a vendre més 250.000 exemplars. S'ha convertit en un dels referents més vàlids del pensament de la societat argentina actual, fins al punt d'omplir estadis en les seves conferències. A la seva consulta arriben pacients amb depressió, problemes econòmics, conflictes familiars, mal d'amors, incomunicació de pares a fills, i frustració per no poder assolir els seus objectius, mals visibles que no aconsegueixen amagar «una
baixa autoestima, vergonya del que són, i mala elaboració de l'abandonament ». Per Jorge Bucay la recuperació dels contes com a forma de comunicació s'inscriu en un moviment de rescat dels valors tradicionals. Considera la societat culpable dels problemes de l'individu només fins que aquest es torna adult. «Jo treballo sobre la idea de dominar la teva vida, el que tens és la teva responsabilitat. Crec que el món no és un lloc per competir, sinó per compartir, i una condició necessària és mirar-se un mateix ». Bucay també s'ha convertit en un referent a Espanya, en un principi el seu públic era femení però els seus contes estan arribant a la gent jove, tant homes com dones. Cada dia és més habitual veure la gent al metro, a l'autobús, amb un llibre de Bucay a les mans. De tota la seva obra hem venut més de 700.000 exemplars.
baixa autoestima, vergonya del que són, i mala elaboració de l'abandonament ». Per Jorge Bucay la recuperació dels contes com a forma de comunicació s'inscriu en un moviment de rescat dels valors tradicionals. Considera la societat culpable dels problemes de l'individu només fins que aquest es torna adult. «Jo treballo sobre la idea de dominar la teva vida, el que tens és la teva responsabilitat. Crec que el món no és un lloc per competir, sinó per compartir, i una condició necessària és mirar-se un mateix ». Bucay també s'ha convertit en un referent a Espanya, en un principi el seu públic era femení però els seus contes estan arribant a la gent jove, tant homes com dones. Cada dia és més habitual veure la gent al metro, a l'autobús, amb un llibre de Bucay a les mans. De tota la seva obra hem venut més de 700.000 exemplars.
Extret de RBA Libros: http://www.rbalibros.com/jorge-bucay_autor-128-es.html (19/10/2012)
Gusti, Gustavo Ariel Rosemffet (1963), és un dels il·lustradors argentins de llibres infantils més reconeguts al món. Fa 20 anys va partir, fidel al seu esperit aventurer, rumb al vell continent tractant d'emular la travessia d'un altre gran il · lustrador anomenat Mordillo. I es va radicar a Espanya: primer a Madrid i fa ja temps que viu a Barcelona amb la seva dona i els seus dos fills.
Dibuixa des que era un nen. Va realitzar durant tres anys curts publicitaris en l'estudi CATU Cinema Animació i posteriorment va treballar en l'estudi de dibuixos animats Hanna Barbera fins a finals de 1985, quan va viatjar a Europa. Va guanyar els premis més destacats en la seva professió i els seus llibres han estat publicats en diversos idiomes. Una de les cadenes televisives més importants d'Iberoamèrica produeix la sèrie de dibuixos animats Juanito Jones, basada en les seves il · lustracions.
Dibuixa des que era un nen. Va realitzar durant tres anys curts publicitaris en l'estudi CATU Cinema Animació i posteriorment va treballar en l'estudi de dibuixos animats Hanna Barbera fins a finals de 1985, quan va viatjar a Europa. Va guanyar els premis més destacats en la seva professió i els seus llibres han estat publicats en diversos idiomes. Una de les cadenes televisives més importants d'Iberoamèrica produeix la sèrie de dibuixos animats Juanito Jones, basada en les seves il · lustracions.
Extret de: http://portal.educ.ar/noticias/entrevistas/gusti.php
