Per eludir responsabilitats envers la seva germana, l'Amy decideix viure un temps amb la tia Clare, que està buidant la mansió d'uns avantpassats per vendre-la. A les golfes, l'Amy troba una casa de nines, reproducció de l'habitatge, amb tota mena de detalls, exteriors i interiors, inclosos els personatges que hi vivien, fa més de trenta anys: els besavis de l'Amy, el se pare i la tia Clare. A poc a poc, la noia s'adona que a la casa de nines se senten sorolls, i que les figures sembla que es mouen. Es posa a investigar, i descobreix que els seus besavis van ser assassinats en aquella mansió, i que la tia Clare es trasbalsa cada cop que recorda els fets. Els moviments de les nines, però, continuen i reprodueixen la nit del crim. Malgrat la por que sent, l'Amy es convenç que, traslladant-los a la casa gran, arribarà a resoldre tots els misteris del passat, i a descobrir l'assassí.
Font: http://books.google.es/books/about/Assassinat_a_la_casa_de_nines.html?id=74mXAAAACAAJ&redir_esc=y
Betty Ren Wright va néixer el 15 juny 1927 als Estats Units. És autora de llibres infantils i juvenil i diverses històries curtes i trenta-cinc llibres il · lustrats.
1. No pot evitar ser com és
L’Amy Treloar es va treure les sabates i s’enfilà a un banc encoixinat al bell mig de les galeries Regents. Aquell divendres al vespre, les galeries estaven a vessar de compradors. Alguns es van tombar per mirar-la amb sorpresa.
-Que la veus? –demanà l’Ellen Kramer-. Hauries de veure-la. És tan...
-Alta –va dir l’Amy, i va saltar del banc fent un bot. Era veritat; hauria d’haver pogut distingir la jaqueta blau cel de la Louann, fins i tot enmig d’una gentada com aquella. La louann només tenia onze anys, però ja era cinc centímetres més alta que l’Amy, que en tenia dotze, i pesava gairebé deu quilos més. Era la nena més alta i corpulenta de la seva classe, a l’escola Stadler, per a nens especials.
-La seva mare en matarà –gemegà l’Amy-. No se separa de la Louann ni un minut quan van a comprar juntes.
-S’havia perdut mai, abans?
-Oh, només un milió de vegades –va dir l’Amy. Era la primera vegada que sortia a comprar amb l’Ellen, la primera vegada que planejaven fer alguna cosa plegades després de classe. L’Ellen era nova a Clairbone, i l’Amy desitjava fer-se amiga seva. “Amb això se n’anirà tot en orris”, pensà l’Amy. “Estem perdent tota la tarda. Podem inscriure la nostra amistat al llibre de rècords com la més breu de la història”.
...
