dimarts, 4 de febrer del 2014

'Collarets de llum' de Miquel Martí i Pol


Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.




Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?



-On serà l'amor?
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.



I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.



Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.



Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.



Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.



Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.



I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.



Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Martí i Pol, Miquel. Obra poètica. Barcelona : Edicions 62, 2000, vol. 1. 1948-1971, p. 31-32

Vegeu un vídeo del grup Rauxa que interpreta el poema a ritme de rumba: