Odessa i el món secret dels llibres és un
homenatge a la literatura i als autors clàssics com Shakespeare, Kafka,
Dostoievski entre d’altres.
La protagonista de la novel·la és Odessa, una noia de
dotze anys la que la seva mare no la deixa sortir al carrer i que vol saber qui
és el seu pare.
Un bon dia decideix sortir a la teulada de casa seva i es troba amb un llibre especial. llavors Odessa és perseguida per unes estranyes i misterioses criatures i la seva mare es segrestada.
A partir d’aquest moment Odessa, voldrà conèixer qui és el seu pare i on han portat a la seva mare.
La jove viurà tot un seguit d’aventures al costat d’un canari que fuma anomenat Ludo A i entrarà en un món màgic anomenat Scribòpolis on hi conviuen grans escriptors de tots els temps amb els personatges literaris més coneguts com Hamlet, Sherlock Holmes, Hercules Poirot o Eurícide.
Un bon dia decideix sortir a la teulada de casa seva i es troba amb un llibre especial. llavors Odessa és perseguida per unes estranyes i misterioses criatures i la seva mare es segrestada.
A partir d’aquest moment Odessa, voldrà conèixer qui és el seu pare i on han portat a la seva mare.
La jove viurà tot un seguit d’aventures al costat d’un canari que fuma anomenat Ludo A i entrarà en un món màgic anomenat Scribòpolis on hi conviuen grans escriptors de tots els temps amb els personatges literaris més coneguts com Hamlet, Sherlock Holmes, Hercules Poirot o Eurícide.
Peter van Olmen, nascut a Bèlgica (1963) escriu allà la seva primera història i la
llegeix als infants. Més tard, estudia Ciències Econòmiques Aplicades i, al
finalitzar els seus estudis, es professor a l’Escola Superior Karel de Grote a
Amberes.
Amb “Odessa i el món secret dels llibres” ha guanyat
diversos premis : de Literatura de la provincia de Flandes Occidental, Menció
honor del Premi De Boekenwelp,...
Teules.
A l’Odessa li agradaria tenir un pare.
Voldria un pare que l’assegués a la falda i que a les nits,
abans d’anar a dormir, li expliqués històries fantàstiques, i també que els
diumenges la portés a muntar a cavall. Però tot això no importava gaire ara. En
aquell moment, només volia un pare que li allargués la mà i l’estirés per sobre
del canaló de la teulada, perquè no tenia f orces pre aguantar gaire estona
més.
Era de nit, plovia, i l’Odessa fugia.
Havia escalat pel baixant d’una antiga casa senyorial amb
l’ajut de l’ampit d’una finestra i de dos sortints de la façana. Li havia anat
bé fins al canaló. Allà s’havia complicat tot. El canaló sobresortia massa i
l’Odessa no tenia prou força per
enfilar-s’hi.
Tenia el peu esquerre recolzat a la motllura que envoltava la
finestra més alta. Amb el peu dret, buscava un maó o qualsevol altra cosa que
l’ajudés a donar-se impuls. Però no se’n sortia.
No podia tirar enrere perquè l’enxamparien.
Si es quedava gaire estona més penjada, se li adormirien els
dits i cauria.
A sota, ben avall, brillaven les llambordes a la llum dels
fanals. Plovia a bots i barrals i les gotes espetegaven als bassals. Estava
xopa. Tenia els dits rígids del fred. L’aigua sobreeixia per la vora del canaló
i li entrava per la màniga.
I si es deixava anar? Tot s’hauria acabat. Hi havia gent que
se sentia atreta per la mort.
del canaló de la teulada, perquè no tenia f orces pre aguantar gaire estona
més.
Era de nit, plovia, i l’Odessa fugia.
Havia escalat pel baixant d’una antiga casa senyorial amb
l’ajut de l’ampit d’una finestra i de dos sortints de la façana. Li havia anat
bé fins al canaló. Allà s’havia complicat tot. El canaló sobresortia massa i
l’Odessa no tenia prou força per
enfilar-s’hi.
Tenia el peu esquerre recolzat a la motllura que envoltava la
finestra més alta. Amb el peu dret, buscava un maó o qualsevol altra cosa que
l’ajudés a donar-se impuls. Però no se’n sortia.
No podia tirar enrere perquè l’enxamparien.
Si es quedava gaire estona més penjada, se li adormirien els
dits i cauria.
